INTRODUCCIÓ AL BLOG

Com ja sabeu, al segon curs de batxillerat, hem de realitzar un Treball de Recerca. El meu treball està en format de blog i va sobre els carrers amb referent femení a la ciutat de Lleida. D'aquí el seu títol, Lleida en clau de dona. En aquest blog podeu trobar diverses rutes virtuals pels carrers que duen  nom de dona a la nostra ciutat. Concretament són cinc les rutes que he dissenyat. Cada una d'elles pretèn ser un recull de dones que tenen algun tret en comú, com ara el sector professional o l'àmbit social en què van destacar: dones al poder, dones i educació i ciència, dones del poble, dones artistes i dones escriptores.
L'objectiu del meu blog és donar a conèixer aquestes dones que han estat prou importants per donar nom a un carrer de la ciutat i que, sovint, són unes perfectes desconegudes per a molts i moltes de nosaltres. Són dones que han lluitat a la seva vida per raons ben diverses, però totes són exemples de lluita per la llibertat i, sobretot, per al igualtat d'oportunitats entre homes i dones. És per això que he pensat que una manera de fer arribar aquest missatge als lleidatans i lleidatanes és l'ús de les noves tecnologies que ens permeten contactar amb molta gent alhora i fer arribar les nostres idees sense les barreres que imposen el temps i l'espai -com ara pot ser un blog, un diari i, especialment, les xarxes socials-. Desitjo i espero que us serveixi d'ajuda per saber com aquestes dones s'ho van fer per, malgrat moltes dificultats i entrebancs, donar-se a conèixer i fer-se un lloc a la societat, la cultura i la ciència.

1. Distribució general dels carrers al nomenclàtor

Un cop actualitzades les dades del nomenclàtor de la ciutat de Lleida, és a dir introduïts els noms i característiques dels nous carrers i revisades les dades del ja existents, veiem que a dia d’avui (gener de 2015), el total de les vies de la ciutat és de 1423, en front de les 854 vies recollides per l’estudi realitzat el 2007 (Rossell, 2007), comparació a partir de la qual  arribem a la conclusió que hi ha hagut un increment importantíssim de vies (carrers, places, jardins, etc) a la nostra ciutat a les quals la comissió de carrers de l’Ajuntament ha hagut de donar un nom.

Els noms de les 1423 vies del corpus han estat classificat en tres grups, segons el topònim tingui el seu origen en un personatge femení (dones i personatges femenins, siguin reals o no), un personatge masculí (per exemple, c/ Dr. Combelles) o personatges i entitats no sexuades (per exemple, pl. La Pau o c/ Adoberies). Com veurem són 71 les vies que tenen com a referent del seu nom un personatge femení.

La distribució del topònims de la ciutat de Lleida segons el gènere de la via queda reflectida en el següent gràfic: 

Com observem al gràfic 1, dels 1423 carrers, places, avingudes, passatges i jardins, que hi ha a la ciutat, un 58% ( 827 vies sobre 1423) té com a referent un personatge masculí; un 37% ( 525 vies sobre 1423) del total fa al·lusió a entitats no sexuades i/o referents no personals, i només un 5% (71 topònims) té com a referent un personatge femení. 

Si comparem aquests resultats amb els obtinguts l’any 2007, en què el percentatge de topònims amb referent femení era un 7% (64/854), arribem a la conclusió que dels 569 nous carrers que s’han creat a la ciutat de Lleida entre 2007 i 2015, només han aparegut 7 carrers nous als quals s’ha posat un nom de dona. 

Així doncs, malauradament i contràriament al que es podia preveure i era desitjable, el percentatge de carrers amb nom de dona, que ja era molt baix per no dir minúscul (7%), no sols no ha incrementat, sinó que fins i tot ha disminuït (5%).

2. Classificació i anàlisi segons la categoria dels carrers

Característiques i condicions actuals dels carrers que porten nom de dona

Per analitzar les característiques i condicions actuals de les vies amb noms de dona a la ciutat de Lleida, he fet una actualització de les dades obtingudes en un estudi anterior, realitzat per una exalumna del meu centre el curs 2006-2007. Així s'han incorporat les dades dels nous carrers des de l'any 2006 i s'han revisat les dades que havien canviat dels carrers ja analitzats. A partir d'aquesta actualització, s'ha fet un estudi de diversos conceptes que determinen de forma més objectiva l’estat de la via que permetin catalogar-ne les característiques i condicions dels carrers. S'han tingut en compte la longitud i amplada del carrer, plaça, jardí, passatge o travessia, la seva il·luminació, si es tracta d’una via principal, secundària o, fins i tot, lloc sense sortida, el barri al que pertany i l’estat actual (segons la neteja i l'estat del paviment i mobiliari).

A continuació s’exposa una taula, en la qual apareixen les característiques d’una via (tipus de via, estat actual, il·luminació, barri on està situada, amplada, longitud i tipologia). I a partit d’aquesta taula actualitzada, es presentarà un nou estudi gràfic on s’il·lustraran els resultats obtinguts.

TAULA CARACTERISTIQUES. Glossari de símbols

Amplada:   
L: Ample

M: Mitjà

S: Estret-petit

Il·luminació:

B: Bona

M: Dolenta

Tipus de via:

P: Principal

S: Secundària

SS: Sense Sortida

Estat actual:

B: Bo

R: Regular

D: Dolent

                                   

Tipologia:                                       

C: Carrer

J: Jardins

PA: Parc

PL: Plaça

T: Travessia

P: Passatge

Longitud:

L: Llarg

M: Mitjà

S: Curt

3. Classificació i anàlisi segons caracteristíques i condicions dels carrers

Acabada la taula descriptiva, passem a l’anàlisi dels resultats. Com es pot comprovar en els gràfics il.lustratius corresponents, pràcticament la meitat dels carrers de Lleida amb topònim femení es poden catalogar com a carrers de longitud llarga -més de 25m-, amplada considerable i es troben en bon estat de conservació, característiques favorables que tenen a veure segurament amb el fet que la majoria són carrers situats en zones perifèriques, circumstància que ha permès aquest tipus de característiques, i relativament nous, ja que l'increment s'ha produït sobretot a les noves zones urbanitzades. Ara bé, la majoria encara són vies secundàries, és a dir, no eixos viaris importants, cosa que revela que els carrers destacats de la ciutat encara continuen portant nom de referents masculins.

1. LONGITUD DELS CARRERS

Es pot observar al gràfic 6 i des de el punt de vista de la longitud, el 49% (37/71) de les vies de Lleida amb nom de dona són de longitud llarga (+ de 20 m), el 25% són mitjanes i el 18% curtes (-de 10 m); així, doncs, el predomini correspon a les vies de longitud llarga.

Si comparem aquests resultats amb els de 2008, observem hi ha hagut canvis importants i que s’ha passat de que el 2008 predominin els carrers de mida mitjana, a que el 2015  predominin clarament els de llarga longitud; això s’explicaria pel fet que els 7 nous carrers estan situats en zones perifèriques àmplies on la característica general dels espais és l’amplitud ja que són zones de nova expansió, o zones on s’han enderrocat edificis, algunes sense edificar o amb àmplies zones verdes. 

B. AMPLADA DELS CARRERS

Com observem al gràfic 7, i des d’un punt de vista d’amplada de les vies, el 49% (36/71) de les vies de la ciutat de Lleida amb topònim femení són amples, mentre que un 24% (18/71) dels carrers i places els podem considerar mitjans; el 18% (13/71)són vies estretes i del 9% no en tinc dades.

Si comparem aquests resultats amb els obtinguts el 2007, veiem que s’han produït canvis semblants als detectats respecte de la longitud, fins i tot més accentuats. Així, s’ha passat del predomini dels carrers estrets al predomini dels carres amplis, per les mateixes raons urbanístiques anteriors.

C. IL·LUMINACIÓ

Com observem al gràfic 8, en allò que es refereix a l’il·luminació, entre les vies amb topònims femenins predominen les mal il·luminades (un 44%), en front d’un 33% de vies ben il·luminades, i un 23% amb una il·luminació regular

Si comparem els resultats obtinguts amb els estudis anteriors de 2007, veiem que no hi han canvis importants, i els percentatges mantenen les proporcions, encara que amb un lleuger augment de les vies mal il·luminades que passa del 40% al 44%.

D. TIPUS DE VIA

Com observem al gràfic 9, els resultats obtinguts són diversos: de totes les vies lleidatanes que porten un nom femení, actualment només un 14% són vies principals de la ciutat, el 79% són vies secundàries i fins i tot tenim un 7% que correspon a vies sense sortida. Així hem de concloure que és poca la importància que s’ha donat als referents femenins als carrers de la ciutat, ja que són poques les vies principals amb topònims femenins.

Si comparem els resultats de l’estudi anterior de 2007 amb els actuals, podem concloure tot i que augmenta la proporció de carrers principals amb nom de dona, els carrers amb referent femení continuen essent predominatment (79%).

4. Classificació i anàlisi segons la cronologia

Una altra dada important en aquest estudi és determinar la data o època en què els topònims amb noms femenins analitzats, foren escollits per designar un lloc de la ciutat. Per determinar la data o dècada en què s’imposà un nom a una via anterior al 1992, s’ha consultat bibliografia de caràcter històric que ajudés a determinar amb precisió la cronologia del topònim. Pel que fa als topònims posteriors al 1992, s’ha consultat el nomenclàtor de carrers de Lleida. 

S’han recollit les dades de l’estudi fet el 2008 per L. Rossell i s’han introduït le noves dades de les vies creades a partir d’aquesta data. De les dades il·lustrades al gràfic 5, podem arribar a la conclusió que la majoria de vies que porten nom de dona són de creació recent, ja que el 50% del total aproximadament correspon a la dècada dels noranta fins a l’actualitat. Destaca sobretot que en aquestes dècades canvia el perfil de les dones que donen noms als carrers: ja no hi ha santes ni verges i predominen les dones que han destacant en l’àmbit professional. En efecte, un 40% de topònims amb referents femenins (11 vies sobre 71) han estat imposats durant el període que va de 1993 a 2007, dada que fa concloure que és una tendència recent i en augment.  Seguidament, només un 9% de les vies (6 vies sobre 71) s’han imposat a partir del 2007 fins avui, arribant a la conclusió que l’augment de vies amb nom de dona partir del 2007 ha estat inferior a la tendència de la dècada dels noranta i primers cinc anys del segle XXI. 

Només un 16% dels topònims lleidatans amb nom femení és anterior a la guerra civil, i en la majoria de noms es tracta de noms relacionats amb l’àmbit religiós (santes, verges, i ordes religiosos).  En el cas dels topònims imposats durant el període de la dictadura franquista, el percentatge és molt importat (un 30%); ara bé, aquesta proporció ve determinada pel fet que gairebé tots els topònims imposats en aquesta època és refereixen un altre cop a personatges religiosos com (verges, santes i religioses) i se concentren en els carrers amb nom de Verge que es construïren a la zona de Balàfia.  A partir del 1975 amb l’arribada de la democràcia, es produeix un revolució en el nomenclàtor dels carrers de la ciutat de Lleida, però les dones van tornar a ser les grans oblidades i només 6% de topònims femenins (4 sobre 71) pertanyen a aquesta època.Un altre fet que crida l’atenció és que entre l’any 2001 i 2007 s’han imposat un 40% dels topònims pertanyen a la categoria D (1993-2007), i que no apareixen ja carrers amb referents religiosos. 

5. Classificació i anàlisi a la seva ubicació

1. UBICACIÓ

Com observen al gràfic 10, els carrers amb nom de dona estan força repartits entre els diversos barris de Lleida. Ara bé, on el topònims femenins tenen més presència és, per ordre descendent, al barri de Balàfia (15/71; amb un 21%), al casc antic (amb un 17%; 12/71), a Magraners (amb un 10%; 7/71) i a la Bordeta (amb un 8%; 6/711). A aquests tres barris, els segueixen al barri de Cappont, Ciutat Jardí, Secà i Pardinyes (amb un 7% respectivament). La zona del Clot de les granotes compta amb un 5%, la zona Alta amb un 4%, la zona de la Rambla Ferran amb un 4%, la Rambla de Aragó amb un 1% i el barri de la Mariola amb un 3% del total. 

Si comparem els resultats obtingut a l’estudi anterior, hi ha alguns canvis significatius. Tot i que continua predominant Bàlafia (21%), pel tema de les verges que donen noms a molts carrers del barri, augmenta la proporció de carrers amb nom de dona en zones com Magraners (6% > 9%), Secà (3% > 7%) o Ciutat Jardí (5% > 7%). Això pot estar relacionat amb les noves zones d’expansió urbana, situades precisament en aquests barris de la ciutat, ja que a la resta de barris els topònims es reparteixen uniformement.

6. Classificació i anàlisi de tipologia de personatges femenins

Els àmbits en què han estat distribuïts els setanta-un personatges femenins són quatre: a) religió, b) reines i nobles, c) professions liberals i gremis professionals i d) altres. 

al com apareix a les dades al gràfic 12, de les setanta-una dones o personatges femenins que ocupen un lloc dins la guia de la ciutat, la majoria, trenta-quatre (quantitat que suposa un 45%) són personatges relacionats amb l’àmbit de la religió (cristians-catòlics), tot i que dins d’aquestes trenta quatre es poden fer diverses distincions:

Santes. N’hi ha onze: Santa Marta, Santa Anna, Santa Isabel, Santa Teresa (apareix dues vegades en una plaça i en un carrer), Santa Coloma, Santa Llúcia, Santa Cecília, Santa Maria Magdalena (2) i Santa Teresa de Jesus.

Verges. N’hi ha setze:  Blanca, de Núria, de la Begònia, del Blau, del Carme (2), dels Desemparats, del Pilar, de Montserrat, de la Salut, de la Mercè (2), Nostra Senyora del Carme, Nostra Senyora del Mig-Aran, Nostra Senyora del Àngels.

Ordres religiosos. N’hi ha quatres: Carmelites, Germanetes, Monges i Clot de les Monges. Tots es troben situats al barri de Santa Teresa, és a dir, el barri antic de Lleida.

Dones destacades en l’àmbit religiós. N’hi ha tres: Beata Jornet, Esperança Gonzàlez i Mare Dolcet.

Les professions liberals constitueixen el segon grup en importància dins de les ocupacions dels personatges femenins que apareixen al nomenclàtor de carrers de Lleida. Un total de 29 dones han estat destacades per aquest fet que suposa un 39% del total de dones. Aquestes pertanyen a diversos col·lectius, com ara l’art i la literatura, amb un total de 13 representants, de les quals set són escriptores (Carme Laforet, Maria Mercé Marçal, Caterina Albert, Montserrat Roig, Simone de Beauvoir, Mercé Rodoreda i Maria Aurèlia Capmany) i sis són pintores i artistes escèniques o musicals (Maria Vilaltella, Margarida Xirgu, Pepita Cervera, Pepita Sagañoles, Irene Solsona i Carme Amaya); la pedagogia i la ciència hi està present en un total de 10 (Pepita Raimundi, Victorina Vila, Pepita Uriz, Marta Mata, Rosa Sensat i Maria Rúbies i Garrofé, Zoe Rosinach, Dra. Castells, Marie Curie i Maria Montesori). També trobem dones a l’àmbit polític o històric (Clara Campoamor, Federica Montseny, Elisenda de Montcada, Victòria Kent, Comtessa Elvira, Isabel II i Maria Sauret). També apareixen, tot i que escassament representats, els gremis professionals femenins, en concret, les treballadores del tèxtil (Les passadores).

Un tercer grup és el de les dones de la noblesa, en concret reines i nobles, com la Comtessa Elvira, Isabel II i Violant d’Hongria que apareixen representades amb només un 5%.

Feta la classificació per àmbits d’ocupació dels topònims femenins –el total dels quals recordem que només suposa un 6% que representa del total-, veiem que la majoria (un 45%) de les dones escollides per donar nom a vies són verges, santes, monges i ordes religiosos, dada que continua predominant el 2015. Ara bé, hem de tenir en compte que tots pertanyen a la zona del Casc antic (una zona antiga de la ciutat) i al barri de Balàfia. En el cas del barri de Balàfia, on predomina el cas de les Verges, hem de tenir en compte que no es tracta de dones reals sinó de personatges de culte i devoció i que els noms foren imposats en època de la dictadura franquista quan s’urbanitzà la zona.

Les dones polítiques que donen nom a carrers i places són de creació recent, concretament de l’any 2007 (Victoria Kent i Clara Campoamor), i de l’any 2012 (Federica Montseny). 

També les dones escriptores designen carrers, places i jardins de creació recent (entre el 1995 i el 2012); les set pedagogues apareixen en places o carrers que han rebut nom entre els anys 1993 fins avui en dia. 

Si comparem els resultats obtinguts amb els de fa vuit anys (2007), veiem que no hi ha canvis significatius en la tipologia de personatge femení, cosa d’esperar atès que l’increment és només de 6 nous carrers: Pepita Calvet, Federica Montseny, Josefina Barreu,  Pepita Cervera, Pepita Raimundi i Elisenda de Montcada, que venen a incrementar la proporció de dones destacades per la seva professió.

7. DONES AL PODER

Itinerari que recorre els carrers de Lleida amb referents femenins que han destacat en l'àmbit de la política (Clara Campoamor, Federica Montseny, Victòria Kent i Maria Sauret) i les que van pertanyer a la reialesa o a la noblesa (Elisenda de Montcada, Comtessa Elvira i Isabel II).

Durada: 1:30h

En aquest cas, la ruta es pot fer a peu, en canvi, a les àrees fora de la ciutat es necesita transport públic per poder accedir. 


Recorregut:

Parada 1: Plaça Clara Campoamor

Parada 2: Plaça Federica Montseny

Parada 3: Plaça d'Elisenda de Montcada

Parada 4: Carrer Victòria Kent

Parada 5: Carrer Comtessa Elvira

Parada 6: Carrer Isabel II

Parada 7: Carrer Maria Sauret